Benimodo és un municipi de la comarca de la Ribera Alta  del Xúquer, situat a 41 metres d´altura sobre el nivell del mar. Es troba geográficament a una latitud de 39º 12' 45'' nord i una longitud de 0º 31' 48'' oest. El seu terme ocupa una extensió de 12,16 km2 de terreny pla accidentat a l´oest pels fadals muntanyosos de la serra del Cavalló i drenat per una serie de barrancs al riu Sec.

El Clima és tipicament mediterrani, amb estius calorosos amb temperatures mitjanes superiors als 25ºC, i hiverns suaus amb una mitjana de 10ºC. Les precipitacions mitjanes anuals es situen entre els 400 i 600 mm3. Els vents predominants són els de ponent i els de llevant.

L´activitat econòmica principal sempre ha sigut l´agricultura, encara que actualment ha perdut relleváncia enfront de l´activitat industrial, observable en els poligons existents a la perifèria del poble, on destaquen les indústries del sector alimentari i de la fabricació de mobles.

HISTÒRIA DE BENIMODO

Els primers pobladors que trobem al terme municipal de Benimodo i dels quals tenim noticia pertanyen a l´Edat del Bronze (1800 - 1200 a. C.), segons ens mostren les restes arqueològiques trobades al paratge muntanyós de les Coves del Truig. En periodes posteriors s´establiren altres nuclis de poblament pel terme, com és el cas de l´assentament de l´Alteró de la Sénia durant l´época romana, en el qual s´ha locatitzat material arqueològic, majoritàriament ceràmic, corresponent al segle I d.C.

Però el vertader origen del nucli poblacional de Benimodo és musulmà, com així ho testimonia el seu nom, que deriva de Bani-Mudar o Bani-Mawdud, noms que fan referéncia a una tribu àrab. Per una altra banda també comptem amb restes arqueològiques aparegudes en el nucli històric que ens remunten a aquesta època islàmica. L`evolució en el temps del món àrab derivà en Benimodo, sent aquest el primer topònim que apareix documentat en les fonts escrites a finals del segle XIII, anys després de ser donat pel rei Jaume I a Pere de Montagut junt altres alqueries que conformaven el senyoriu de Carlet. Aquest senyoriu quedà en possesiò del seu fill Pelegrí de Montagut i posteriorment en mans dels seus succesors, fins que passà als Vilanova els quals el van vendre als Jurats de la Ciutat de València en 1374, per a ser novament comprat en 1375 per Gonçal de Castellví, amb el qual s´iniciaria un llinatge.

Durant la Germania, la població patí les conseqüències de la revolta en ser saquejada en l´any 1522 pels agermanats. Estant el senyoriu en possessió dels Castellví, la parròquia de Benimodo fou erigida en rectoria de moriscos en produir-se en 1535 la desmembració de la de Carlet i ser declarada lliure en 1550. En l´any 1609 foren expulsats els moriscos de Benimodo deixant despoblat el municipi. Aquest fet condicionà el futur del poble, el qual es desenvoluparia amb una lenta recuperació demogràfica i econòmica.

L´església de la Inmaculada Concepció fou contruida al segle XVIII sobre una altra anterior, que potser fóra edificada al segle XVI sobre l´antigua mesquita. Es una obra de maçoneria i faixes horizontals de carreus i rajoles, la qual presenta una sola nau amb capelles entre sòlids contraforts. Del segle XVI al XVIII, a més de l´agicultura tradicional mediterrànea, va tindre vital importància el conreu de la morera i la manufactura artesanal de la seda. El final del segle XIX es caracteritzà per l´expansió del conreu de la vinya i el constant examplament de l´abast de regadius, fets que acceleraren el ritme de creixement de la població. El despoblat de Ressalany fou incorporat al terme de Benimodo en 1855 després de ser repartit el seu territori entre altres termes municipals.

El període comprés per la segona dècada del nou-cents i els anys de la II República, es caracteritzà per un important desenvolupament local que va permetre la construcció de singulars edificis: cementeri, casinos, escoles públiques, fonts, etc., a més de ser un temps coincident amb l´auge del sector agrari, en posar les bases de la futura expansió de la taronja al llarg del segle XX. Aquest desemvolupament es veuria truncat en esclatar la Guerra Civil en 1936. Al llarg del segle XX es manté un creixement moderat de la població, fins les darreries del segle i principis del XXI moment el qual té lloc una forta expansió urbanistica que ocasiona un augment de la població, passant de tindre 1703 habitants en l´any 1991 als 2294 de l´any 2008.

GASTRONOMIA

L´arròs es la base de la cuina benimodolina, sent la paella, l´arròs caldós i l´arrós al fo els plats més tradicionals. Els gaspatxo, fruit de la influència manxega a la comarca, és un altre plat característic. Per a les postres están els productes de la terra, la taronja i una àmplia varietat de fruites. A més hi ha tot un suculent repertori de dolços i rebosteria, dels quals cal destacar la carabassa torrada, l´arnadí, la sopà, l´elaboració de diferents coques i pastissets, així com els tradicionals bunyols.

FESTES

Les festes majors de Benimodo es celebren del 23 al 25 d´agost en honor als seus patrons Sant Felip Benici, Sant Bernat Màrtir i la Divina Aurora. A mitjans de Setembre es celebra la popular setmana de bous al carrer. Altres festes locals d´interès són la foguera de Sant Antoni, les Falles organitzades per la comisió fallera local, la festivitat religiosa de Setmana Santa i Pasqua, la processó del Corpus, les paelles de l´1 de Maig, i altres de tradició cultural com les organitzades en honor a Santa Cecília.

ESPAIS NATURALS

El terme municipal de Benimodo és un lloc idoni per a ser visitat. Compta amb una serie de camins rurals que permeten gaudir del contacte amb els camps de regadiu que s´estrenen per les distintes partides rurals: la Séniam els Corralets, el Salt, les Foies, el Tros-Alt, el Paradís, Asmolaores, etc.

El paratge natural del Barranc i Coves del Truig és un espai muntanyós de gran valor mediambiental amb una vegetació i flora característica de la zona. L´interés d´aquest espai natural es veu incrementat per ser un emplaçament arqueològic de l´Edat del Bronze. El paratge del Ullals, a la partida rural de Ressalany, és un brollador d´aigua a nivell de terra on naix el riu Verd, afluent del Xúquer. És un important hàbitat natural d´alt valor ecològic